Benvinguts un dia més al racó d’en Flap!
Heu descobert mai que d’uns contes a vegades n’hi ha moltes versions?
Doncs jo fa poc vaig descobrir una versió diferent de la que coneixia jo dels tres porquets, i penso que és un gran enriquiment trobar diferents versions dels contes, totes porten el mateix aprenentatge però cada un té quelcom especial. Aquest fet prové de què abans els contes eren narrats de generació en generació i cada un l’adaptava una mica al seu gust, fins que al final trobem tantes versions diferents en el marcat.
Jo avui us portaré algunes versions que m’agraden.
Els Tres Porquets extret de Com explicar contes de Bryant, S.
Els Tres Porquets versió pròpia
Hi havia una vegada, tres porquets germans que vivien amb els seus pares en un bosc. Un dia van decidir marxar de casa els pares, per anar a construir la seva casa al bosc. El més petit es deia Cesc, el mitja es deia Andreu i el gran es deia Marc.
El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i poder anar a cantar i jugar. Mentre anava construint la seva caseta, en Cesc, anava cantant:
“Mi casa es de heno
y es de paja
muy poco he de trabajar
y así puedo cantar.”
Un cop acabada la caseta de fusta va anar a veure el seu germà mitjà per veure com tenia la seva caseta, i pel camí anava tocant una cançó amb la seva flauta.
El mitja va construir la seva casa de branques i fustes. I entre clavar un pal i un altre, l’Andreu anava cantant:
“Mi casa es de palitos
y es de tronquitos
muy poco he de trabajar
y así puedo cantar.”
Un cop va acabar la cançó va veure el seu germà petit que s’acostava a la seva caseta, i el va cridar:
- Ei Cesc, ja has acabat la casa?
- Si, i tu Andreu? Vol venir a tocar amb mi?
- Acabo de posar aquets pals a la teulada i baixo amb el meu violi.
Un cop els dos germans junts i tocant, van decidir agafar camí cap a casa del seu germà gran, per demanar-li si volia anar a jugar amb ells, i per veure si ja havia acabat la seva casa.
El germà gran va decidir fer la casa de maons, perquè la casa fos molt resistent. Entre ciment i rajol, en Marc anava cantant:
“Mi casa es de piedra
y es de ladrillo
mucho he de trabajar trabajar
y sin poder cantar.”
De cop va veure que els seus dos germans s’acostaven tocant i cantant, al veure’ls en Marc els hi va dir:
- Que hi feu aquí? Ja heu acabat les vostres cases? Ja veureu que passarà quan vingui el llop… – i va continuar acabant la seva caseta.
Els dos germans van marxar tot cantant:
“¿Quién teme al Lobo feroz?
al Lobo, al Lobo
¿quién teme al Lobo feroz?
pues yo sí que no.”
Quan van acabar de cantar la cançó van veure que algú s’acostava cap a ells. Resulta que el llop s’apropava cap a ells, i els va comença a perseguir, va anar darrera d’en Cesc.
El porquet petit va córrer i córrer, per entrar a dins la caseta de palla abans que el llop l’atrapés. Un cop tancada la porta. El llop va picar la porta. El porquet petit va dir:
- Qui hi ha?
- ¡Soy el Lobo, déjame entrar!
- ¡No, o me comerás! -cridava espantat en Cesc.
El llop al veure que no li obria la porta es va enfadar molt i va començar a bufar, i entre bufada i bufada el llop amenaçava:
- Entonces soplaré y soplaré, y tu casa tiraré.
El llop va agafar molt, molt d’aire, i va bufar amb totes les seves forces, fins que va veure que la casseta de palla volava cap a dins del bosc. S’havia quedat sense casa.
El porquet petit, mort de por, va córrer fins arribar a casa del seu germà mitja. L’Andreu i en Cesc es van tancar dins la casa de fusta, espantats perquè el llop els seguia.
El llop va picar a la porta, i els dos porquets van demanar qui hi havia.
- ¡Soy el Lobo, dejadme entrar!
- ¡No, o nos comerás!- van dir els dos porquets, espantats.
El llop es va anar a disfressar de xai, i va tornar a la casa de fusta de l’Andreu, tornà a picar la porta.
- Qui hi ha? – van cridar els dos porquets al sentir picar la porta.
- El cordero, dejadme entrar.
Els dos porquets van obrir una mica la porta al veure que el llop els havia enganyat van tancar la porta als morros del llop que ja obria la boca per menjar-se’ls.
El llop enrabiat perquè no li havia sortit be l’engany, i amb molta gana, va començar a bufar i bufar, per tirar a terra la casa de fusta. I entre bufada i bufada els hi deia:
- Soplaré y soplaré, y vuestra casa tiraré.
Va agafar tant i tant d’aire que el deixar-lo anar amb tanta força i ràbia, la casa de fusta i pals va volar, i van quedar els dos porquets desprotegits. Amb la cua entre les cames, van començar a córrer i córrer, tant ràpid com van poder, fins arribar a la casa de maons del seu germà gran, en Marc. Un cop els tres porquets eren dins la casa, van tancar la porta amb clau i balda.
Quan el llop va arribar a la casa d’en Marc, disfressat de venedor de raspalls de dents, va trucar a la porta.
- Qui hi ha?- van dir els porquets.
- El mejor vendedor de cepillos, os los quiero vender al mejor precio.
En Marc va veure, que possiblement era el llop que els volia enganyar, i va obrir una mica la porta amb la balda posada, va agafar un raspall de dents i va picar fort al cap del llop.
El llop, molt enrabiat, va començar a donar voltes per la casa buscant per on podia entrar-hi i menjar-se els porquets, i va pensar que podia entrar per la xemeneia. Va anar a buscar una escala ben llarga i va anar fent camí cap a la xemeneia.
Però els porquets van veure que queia una mica de cendra de les parets de la xemeneia, i van posar una olla al foc, perquè el llop s’escaldés.
I ja veieu com el llop anava baixant per la xemeneia, tant feliç. Fins que va posar el cul dins l’aigua, i es va cremar tant! Que va pujar per la xemeneia altre cop. I va marxar corrents d’aquella casa amb el cul ben escaldat. Mai més va anar a empipar els tres germans porquets!
I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat!
Les tres bessones- Els tres porquets
Els tres porquets
Los tres cerditos
Espero els vostres comentaris, dubtes o propostes per noves entrades.
El racó d’en Flap
El racó d'en Flap 